Les persones neixem, creixem i ens morim... però pel camí en trobem amb la vida. La Vida, aquest camí de fem, o ens fan fer... que a vegades triem i a vegades no... que a vegades gaudim i a vegades patim.... i en aquest camí, les altres persones.
Aquestes persones que ens creuem en el nostre camí, ens aporten sentiments diversos... la família, les amistats, la parella... Les que son realment importants en fan riure, ens fan sentir-nos bé i fins i tot ens fan plorar, perquè és qui realment estimes per qui plores i per qui pateixes.
Per mi, el més gran de tot aixó, són les amistats, però les de veritat, no els col.legues que pasen i se'n van... una trucada a una persona que fa temps que no veus, i te'n adones, que entre nosaltres no passa el temps... que ens fem grans i que cadascú fa el seu camí però que segueixen allà, i que aquestes persones sempre tenen un lloc a la meva vida malgrat, per distància o per circumstàncies, no comparteixen el nostre dia a dia.
I tenen el seu lloc, perquè en algún moment del passat han marcat un punt clau, han fet o dit alguna cosa que inconscientment has decidit que formi part del teu camí.... I potser a aquest fet, n'hi han sumat una pila inacabable més....
Perquè a la vida, jo trio triar. Trio el meu camí, trio a la meva gent i els que hi sou, els que en formeu part no és per casualitat....
Gràcies per aquests petits moments que m'han fet crèixer, que m'han fet ser que sóc....
