El dolor

Si parlem de dolor, crec que es una sensació que en més o menys intensitat, tots coneixem, perquè alguna vegada a la vida ens ha tocat sentir.

El dolor es part de la vida, i l'he d'acceptar com a tal, perquè actua com a senyal de que quelcom no funciona correctament al cos, desde una petita cosa a algo que sigui vital.

Quan el dolor a vegades es molt intens, apareix un altre sentiment, la por... la por a que alguna cosa no estigui bé i de rebre d'un metge una notícia dolenta, algo desagradable i llavors fem tonteries i diem que no, que no és res, que no ens fa mal quan en realitat estem agonitzant i el que "ens treu el mal" es la por a enfrentarnos amb una realitat que no coneixem.

A tots ens desagrada anar al metge, a que et mirin i et toquin i et facin coses que no son agradables i esperar el "tot està bé" i que aquesta no sigui la resposta...

Penso que hauríem de ser més valents, m'inclóc, sóc una cagada jo també i apendre a acceptar les coses tal com ens venen perquè en el fons saps que és millor tractar el que sigui contra més abans millor....

Pit i collons... que aqui el món no s'acaba!

El transport públic

Si hi ha quelcom que odio cada día i que em toca patir, és el transport públic. Ens diuen que el coche contamina, que hem d'agafar el transport públic pel bé del medi ambient, però les consecuencies a vegades son desastroses quan et toca patir a diari.

El trajecte de casa meva a la meva feina seríen en cotxe menys de 30 minuts. En transport públic, gairebé dues hores, repartit entre dues línies de metro i autobús. A vegades inclús em toca esperar uns 20 minuts a que arribi l'autobús, que evidentment pasa cada mil hores i quan li surt dels pebrots al senyor conductor.

Però les dues hores es algo que és així fins que sorgueix una incidència... llavors, toca't els ous, quedes de la mà de déu, patint per si arribes tard a la feina i normalment quan aixó passa et trobes amb un conductor de bus malcarat que al demanar-li amablament una explicació et deixa anar una espècie de grunyit que no només no t'aclara res, sinó que damunt et posa de més mala llet i et comences a cagar amb molta gent, començant pel conductor i per sa punyetera mare.

Així que respires, prens paciència i desitjes amb totes les teves forces el dia en que la situació econòmica et permeti comprarte un cotxe... algo petitet si es que tampoc vols un cotxe per fardar, al cap i a la fi... jo no sóc d'aquest parer... sino una cosa pràctica que et tregui de haver de suportar cada maleït dia les conseqüències d'una mala gestió de una companyia d'autobusos, que tampoc cal esmentar perquè crec que son molts els usuaris que podríen aplicar-ho a la seva propia companyia.

I que quedi clar, que odio els conductors que van parlant amb el mòbil mentre conduiexen, amb el reggeton a tota merda i fotent cops de volant a tort i a dret.... també em va passar un dia, i de poc no li deixo un regalet en forma de vòmit al imbècil aquell.