Avui, he tingut un d'aquells dies dedicat a les belles amistats, i si, ho escric amb b, perquè la amistat, por ser vella, si es de fa temps, però es un sentiment de bellesa infinita.
Al lio, que se me va! Avui he anat a granollers a dinar amb una bona amiga, una amiga d'aquelles que malgrat faci temps que no ens veiem, que tinguem dues vides ben difrents i cada una faci la seva, estan allà.
Com si el temps no passés, m'he vist assentada davant d'unes tapes converçant amb la meva amiga, recordant bells temps, de quan estudiavem, posant-nos al dia, rient, amb complicitat i amb molt de carinyo...
Encara recordo, aquell primer dia de classe, que per casualitat ens vam asseure juntes i ja mai ens vam separar... aquelles tardes que mai s'acabaven a clase, aquells dies estudiant fins a les tantes, la il.lusió amb que vam fer el projecte final... era com un fillet nostre, fet amb carinyo i amor i d'un valor (si més no, per a nosaltres) incalculable...
En fi, més de dos anys han passat i allà estavem les dues, com qui no vol la cosa, contemplant-la amb admiració, amb la admiració que admires a les grans persones del món que tens la sort de tenir entre el teu cercle d'amistats.
Gràcies, Lola. T'estimo, ja ho saps!
