sortirà un gran espetec,
que en farà ressons de guerra
les parets de tavertet
Doncs bé, ja sóc aqui, acabo de crear aquest bloc, suposo que com a manera de expressar alló que va més enllà del dia a dia, aquells sentiments que portem tots dins, amagats, tan nostres...
Aquests dies em trobo visquent envoltada de una barreja de por, emoció, força i ganes, i em direu, "vigatana, aixó no és possible" igual com no és possible que l'oli i l'aigua es barregin, però aquest és el meu bloc i tot és possible dins la meva humil imaginació.
Un nou projecte de vida neix davant meu i abandonaré el meu país de cor (si, ja sé el que em direu els de sempre) per allunyarme d'una vida a la ciutat comtal que ha estat més negativa que positiva, potser arribarà un dia que inclús escriuré els meus pensaments en castellà, qui sap... la vida! mala puta! quina de voltes que dones!!
A madrid jo? jajajaja hagués estat la meva resposta dos, tres o quatre anys enrere i mira'm ara... morintme de ganes de fugir d'aquí. Diuen que a un no li agrada estar allà on no nés ben rebut i preobablement és el que m'ha passat a barcelona... o potser la nostàlgia del cor de les guilleries, de la falda del montseny, del vent i l'aire que es respira a la meva estimada Vic, el màrqueting del cual diu "ciutat de fires i mercats"
I et trobo a faltar, pedorra, et trobo a faltar perquè ets part de mi.... i t'estimo... i et sento... aqui, dins meu, molt endins, però aixó ja, resta dins la meva intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada