per aquells qui tenen curiositat...

http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=serrallonga&aq=f

la versió de Mesclat del "Torna, Serrallonga" cançó que comença amb  "El cor de les guilleries" i que dóna titol a aquest humil bloc. I es la cançó que més gaudia de cantar a les caramelles quan era petita i part de l'història de la plana de Vic.

grups del feisbuc, marta fins a la sopa

Abans de començar a parlar d'aquest tema vull deixar clar, que sento profundament el que li ha passat a aquesta noia, i dono el més profund pèsam a la familia.

I ara al que anem. He rebut avui una invitació al fesibuc "pena máxima para Miguel Carcaño, el asesino de Marta del Castillo" per curiositat, més que per altre cosa, he entrat a fer-hi un tomb i el que m'hi he trobat a estat aterrador.  Gairebé 16800 persones agregades a un grup, creat per insultar a un noi que, segons el que jo sé, en aquest país tothom es innocent mentre no es demostri el contrari. 

I que collons, que en aquest pais en agrada molt tot alló que tira a groguenc... i si es carbassa, encara millor! més merda en la que arrebossarse. Perque el que han fet amb la mort d'aquesta noia, es vergonyós, han explotat fins al més cruel.

Ahir entremirava mentre "fisgoneava" un d'aquests programes groguencs on sortia la actual xicota del pressumte assesí, i si us sóc sincera me la pela si dormien junts o si mantenien relacions sexuals.

No m'extranyaria que comencés la venda de samarretes amb la cara de la jana impresa, o encara pitjor amb una imatge difamatòria del pressumpte assesí.

Per favor, deixem de generar basura de temes tan delicats com l'assesinat d'una noia i una mica més de respecte a la difunta.

Edito: Acabo de veure aquesta notícia al menéame, joder, com si m'haguessin llegit el pensament:

http://meneame.net/story/todos-no-somos-marta

Canvis

Gira i gira... el món gira i... canvis! canvis! canvis!!

Avui he anat a fer una passejada, de tornada a casa, saborejant la humida primavera que comença a arribar a la ciutat comtal.... potser ha estat la meva manera de despedirme d'ella, Barcelona, que difícil ha estat la nostra convivència... però ara que s'acosta el final,  penso que una micona et trobaré a faltar, potser és que avui estic de bon humor, i  tinc ganes de tranquilitat, però en el fons sóc una mica masoca.... jajaja. 

Ara ric, somric, miro al cel, haig de tancar els ulls perquè el sol m'empipa. Sento la escalfor que em recorre el cos i em fa sentir bé... l'adeú a aquesta etapa està tenint lloc. M'agafo un moment i el saborejo. És bo saber apreciar cada moment que et regala la vida....

Els canvis en principi sempre són a millor, sobretot quan els tria una mateixa, estic saborejant el plaer de fer amb la meva vida alló que vull...

I es dolç com el sucre... m'agrada sentir la dolçor a la gola del canvi...

Diada de sant Valentí

I bé, avui estem a 14 de febrer diada ensucrada i pastelona més que cap... i mira que jo sóc la primera que sóc pastelona, però no fa falta ser tant cutre, caramba!

Es que vas pel carrer i veus tot farcidet de cors vermells i de ninots que diuen "ai lof iuuu" i et queda el sorollet del ninot al cap i entres en un estat degenerador que fins i tot et planteges, ni que sigui per un moment, comprarli un cor de peluix a la teva parella... però per sort a mi quan em va passar aixó vaig poder sortir de la botiga i quan em va tornar l'oxigen al cervell vaig veure que havia estat a punt de fer un acte que segurament hagués acabat amb la meva relació de parella.

Però sempre hi ha qui pica... i així li va!! la típica dita castellana de "dime de que presumes y te diré de que careces" realment és necessari omplir de ossets a la teva parella en tal data com avui? jo sóc de les que penso que l'amor es demostra dia a dia i sense coses materials, per aixó tal dia com avui estic feliç de rebre el regal de la seva mirada.. però ull! igual que ho va fer ahir i ho farà demà... perquè els sentiments no entenen de valentins ni hòsties!

Sempre dic que la data real dels enamorats és el 23 d'Abril, i és perquè com a catalana que sóc, així ho sento... quan sigui la data us escruiré un bloc explicant que significa per mi el Sant Jordi, però "yo he venido aqui a hablar de mi libro"! digo... del Valentí aquest dels pebrots.

Que no, que no caigueu en la temptació... si voleu fer quelcom original amb les vostres parelles, prepareu un sopar romàntic a casa o feu vosaltres mateixos el regal.... la resta és pur consumisme i ganes de fer-nos perdre el temps.

A reveure!

L'amour....

Bon dia! 

si, si, fa un bon dia! brilla el sol i el meu estat d'ànim es, no immillorable, però si estupendo!! Em sento molt bé, molt feliç, molt enamorada... i part de culpa la tens tu, amor

Ahir em vaig adonar, sense voler, alló que simplement hi penses, que he arribat a un punt en la meva relació de parella fantàstic, en el que hem sabut trobar (després de moments de tot, com totes les parelles) el terme mig que ens dóna la complicitat, la estabilitat que necessitem per fer més forta cada dia aquesta relació i per sentirnos imprtescindibles l'un de l'altre...

I de cop, vaig i somric... si, somric sense motiu... aparent, perquè si que tinc un motiu, sóc molt afortunada d'haver trobat un company de vida com ell i sóc afortunada d'haver trobat aquest punt de la relació, en què estàs genial....

I tinc ganes d'estar instal.lada a Madrid... i tinc ganes d'exercir de "novios" jajaja de anar-lo a buscar a la feina, de prepararli el esmorzar... de cuidarlo i mimarlo dia a dia sense pensar que demà agafo un avió per tornar a aquella vida buida d'ell i se sentit en general... Perquè he fet el pas i l'he fet amb mil raons, més que l'amor en si, també pensant amb mi... tinc ganes de començar una nova vida i que ell sigui el meu protagonista... 

Que em pugui agafar de la mà i fer-lo plegats.... vull caminar per la vida al teu costat.... vull superar les dificultats que ens esperen i fruir amb les alegries que també ens depara el futur incert... 

Però sempre... amb tu, David. T'adoro.