L'amour....

Bon dia! 

si, si, fa un bon dia! brilla el sol i el meu estat d'ànim es, no immillorable, però si estupendo!! Em sento molt bé, molt feliç, molt enamorada... i part de culpa la tens tu, amor

Ahir em vaig adonar, sense voler, alló que simplement hi penses, que he arribat a un punt en la meva relació de parella fantàstic, en el que hem sabut trobar (després de moments de tot, com totes les parelles) el terme mig que ens dóna la complicitat, la estabilitat que necessitem per fer més forta cada dia aquesta relació i per sentirnos imprtescindibles l'un de l'altre...

I de cop, vaig i somric... si, somric sense motiu... aparent, perquè si que tinc un motiu, sóc molt afortunada d'haver trobat un company de vida com ell i sóc afortunada d'haver trobat aquest punt de la relació, en què estàs genial....

I tinc ganes d'estar instal.lada a Madrid... i tinc ganes d'exercir de "novios" jajaja de anar-lo a buscar a la feina, de prepararli el esmorzar... de cuidarlo i mimarlo dia a dia sense pensar que demà agafo un avió per tornar a aquella vida buida d'ell i se sentit en general... Perquè he fet el pas i l'he fet amb mil raons, més que l'amor en si, també pensant amb mi... tinc ganes de començar una nova vida i que ell sigui el meu protagonista... 

Que em pugui agafar de la mà i fer-lo plegats.... vull caminar per la vida al teu costat.... vull superar les dificultats que ens esperen i fruir amb les alegries que també ens depara el futur incert... 

Però sempre... amb tu, David. T'adoro.