És temps de reflexió... a vegades la vida ens posa al davant un punt i apart de les coses i és l'hora de asseure's, perquè no agafar una beguda que ens agradi i entrar dins el nostre jo més intern.
Les persones no som 100% bones o dolentes, cadascú té o fa certes coses bé o mal... com vol o moltes vegades com pot... però ultimament he viscut de massa aprop la maldat o la mala llet de certes persones i crec que aquesta és una de les raons que sempre m'ha fet allunyar-me d'algú. I no és que em cregui ni millor ni pitjor que ningú (déu me'n guard) però crec que a vegades ens toca més reflexionar sobre els nostres actes i pensar en les consecuencies de les coses o el fer mal a algú altre...
I que consti que tot aixó un ho diu una persona impulsiva com la que més! jajaja Però crec que una reflexió, després d'un acte, un saber demanar perdó o rectificar a temps és el que més grans ens fa com a persones. Fa temps que vaig apendre que l'orgull no em dóna de menjar....
I si, perquè no? ho reconec: m'equivocaré una mil vegades. i segurament molts critiquin els meus fets, com critiquem els dels altres però a mi la única que em treu el son a la nit, és la meva consciència, i pertant és a la que sempre escolto més. A vegades tinc la sort de que aquesta consciència tingui nom propi... però crec que l'exercici de reflexió sobre un mateix és fonamental....
Hi ha una frase que sempre m'ha encantat i potser és perquè la vida m'ha demostrat que és una veritat com un temple: A cadascú la vida li dóna el que es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada