Diada de sant Valentí

I bé, avui estem a 14 de febrer diada ensucrada i pastelona més que cap... i mira que jo sóc la primera que sóc pastelona, però no fa falta ser tant cutre, caramba!

Es que vas pel carrer i veus tot farcidet de cors vermells i de ninots que diuen "ai lof iuuu" i et queda el sorollet del ninot al cap i entres en un estat degenerador que fins i tot et planteges, ni que sigui per un moment, comprarli un cor de peluix a la teva parella... però per sort a mi quan em va passar aixó vaig poder sortir de la botiga i quan em va tornar l'oxigen al cervell vaig veure que havia estat a punt de fer un acte que segurament hagués acabat amb la meva relació de parella.

Però sempre hi ha qui pica... i així li va!! la típica dita castellana de "dime de que presumes y te diré de que careces" realment és necessari omplir de ossets a la teva parella en tal data com avui? jo sóc de les que penso que l'amor es demostra dia a dia i sense coses materials, per aixó tal dia com avui estic feliç de rebre el regal de la seva mirada.. però ull! igual que ho va fer ahir i ho farà demà... perquè els sentiments no entenen de valentins ni hòsties!

Sempre dic que la data real dels enamorats és el 23 d'Abril, i és perquè com a catalana que sóc, així ho sento... quan sigui la data us escruiré un bloc explicant que significa per mi el Sant Jordi, però "yo he venido aqui a hablar de mi libro"! digo... del Valentí aquest dels pebrots.

Que no, que no caigueu en la temptació... si voleu fer quelcom original amb les vostres parelles, prepareu un sopar romàntic a casa o feu vosaltres mateixos el regal.... la resta és pur consumisme i ganes de fer-nos perdre el temps.

A reveure!