Ulleres noves

Si senyors, avui escric per dir que tinc ulleres noves. I sí, son boniques i hi veig millor... però el tema del cual parlarem no es simplement aixó, es que desde el moment que decideixes que necesites ulleres noves fins que les tens, hi ha un gran i complicat procés...

Un día, així com qui no vol la cosa penses que no hi acabes de veure bé del tot... se'm fa una mica borrós de fons.... però fa pal fer-te ulleres i gastar-te el dineral que valen.

Al altre dia confirmes, no veus un pijo i necesites ulleres urgentment. Com a persona amb parella que ets, vols que la teva parella t'acompanyi, per alló que t'aconselli a veure quines et queden millor.

Després de tres setmanes la teva parella passa de gilipollades, t'enfades i te'n vas sola a la òptica. Comences a provarte models, m'agraden masses, la visa no dóna per tant... hauré d'escollir... mmm... amb lo feliç que jo seria amb una montura de cada color per combinar amb la roba... en fi, acabes amb la mitja depressió i et decideixes per una montura negra de pasta "que lliga amb tot" llavors el  dependent t'explica que per un euro més tens dos parells més d'ulleres... Quan he triat unes altres decideixo que les terceres serán de sol, així en tindré unes graduades.

Un cop has pres la decisió i penses que tot serà fàcil a partir d'aqui piiiing! error!! tot just acaben de començar els problemes! Et parlen de vidres orgànics... però aixó d'orgànic no era el menjar que es recicla en el cubell marró? et sona a xinès i mires al dependent amb cara de "parla en cristià collons" llavors t'explica que l'orgànic es el que no es trenca. Vale decideixes que vols orgànic. piiing! val X euros més (sorroll de caixa enregistradora de fons). Llavors et comenta de l'importancia de l'antirreflexant i dius, si, si, que reflexi!! ping!!! X euros més! i evidentment vidres reduïs (o orgànics reduïts) perquè et recorden que ets una cegata i que tens una graduació altíiiiiiiisima...

poses cara ¬¬ i dius que vale, que si a tot, que pasarem la visa i l'abat sia déu! al final la brometa et surt per un ull de la cara i quan reculls les ulleres la dependenta et diu somnrient: es que el problema és que t'ha canviat l'eix de l'astigmatisme... einggg??

no vull mirar l'extracte de la visa.... no vull.... no vull....

El bloc

Som l'era dels blocs. Avui dia, tot déu té un bloc on escriure el primer que se li passi pel cap, per vomitar pensaments o anar de llest pel món. Jo evidentment, com a catalana, amb ulleres de pasta que sóc, no podia faltar el meu. I si, no ens enganyem, escric perquè em mola, però vaia, que si no em paguen, me la pela que em llegeixi una o mil persones. O ningú... que trist

Crec que quan parlem de blocs hem de diferenciar el que son blocs d'homes i blocs de dones. Nosaltres som més sentimentals, ens enrollem per explicar el més mínim detall i el to depèn directament del nostre estat d'ànim. Estimem bojament i ens enfadem com si el món s'acabés....

Ells no. Ells parlen d'una cosa, en donen l'opinió i punt. Normalment solen ser de temes que ells els encanten (música, tecnologies, esports,....) i van més al gra.

Jo no sé si el que faig és bo o dolent, però es el que em surt... Perquè, malgrat tothom en té, encara no hi han unes normes bàsiques a seguir per escriure blocs.

Bona entrada de setmana!

L'absurd

Em trobo en una situació de plena absurdesa.  Si, així, sense vaselina ni ré. L'absurdesa del no saber, del preguntar-se... del qui sóc i on vaig, del perqué... i perquè aixó, i perquè alló.... tot té un sentit ocult que se'm amaga. On és la veritat de les coses? si al cap i a la fi, tots tenim la nostra, tots som pecadors i tots tenim el dret a equivocar-nos, quan el que realment compta és que tinguis a mà una mà que et doni una mà per tornar-te a aixecà (i no, amic lector, no ho he escrit malament per ser ignorant, sinó perque sigui més fàcil recordar que rima amb mà).

I és absurd. És absurd enfadar-se i entristir-se, sentiment que em frena a gaudir del meu voltant... Et respiro, Madrid... m'agrades, crec que ens portarem bé tu i jo...  amigüito español.

Camino molt, de manera absurda... o no. Potser tot el que narro i sembla absurd, no n'és tant per algú altre, tot depèn sempre de com és cada u. A mi m'agrada escriure en català el meu blog, i que en trec? que ho llegeixi menys gent, no és absurd? doncs no, perquè es el que em surt, son les paraules que el meu cor dicta, perquè jo, absurdeses de la vida... vaig néixer al cor de les guilleries.

El límit

El límit... Tot té un límit.. però on està el límit de les coses? qui la imposa? estic a casa tranquilament i observo un flame en una página d'internet de la que sóc habitual... Comença una discusió, que en un principi hauria de ser quelcom inclús divertit, per intercanviar opinions, per apendre noves perspectives.. algo que, sincerament, com a persona curiosa que sóc, m'entusiasma... Pero la cosa declina a un punt que fa posar dels nervis, perquè? perquè no tenim uns límits de respecte establerts. 

Diuen que la llibertat d'un, acaba on comença la del altre... Jo el que dic és que hi ha massa capsigrany maleducat, massa gent els pares dels cuals, a diferència dels meus (gràcies al cel en dono a diari) els va faltar temps per ensenyar-los aixó que ara en ensenyament en diuen "ciutadania"

Vivim en un món, en una societat, que val més el sobreviure que el conviure... I crec que aixó és una de les coses que més mal ens fan a les persones, doncs és aquest el valor que ens diferencia de la resta d'animals.

Reflexionar amb un mateix i actuar en tots els aspectes de la nostra vida tal com ens agradaria que actuessin amb nosaltres, ens faria ser una mica millors persones i ens permetria gaudir de certs aspectes que a vegades tenim massa oblidats...

Els pèls

Si, si... no heu llegit malament, avui parlarem de pèls, si aquells cabells asquerosos que surten per diferents parts del cos, com bolets a la tardor i que per més que arrenquis amb mala llet, els molt cabrons tornen a sortir...

I direu, i ara aquesta tarada, perquè collons ens parla d'aixó? doncs perquè porto una estona depilant-me i com cada vegada que ho faig acabo emprenyada i fins els collons. Joder, que mira que és torturar-se amb ganes, primer la cera beeeen calentona damunt la meva delicada pell... per acabar amb  un raaaaaas!!! aiii!!! és que fa mal només pensar-hi, no fotem!

Doncs aixó, que jo em plantejo quina és la funció bàsica dels pèls, a més a més de donar per sac. Home, si parlem de les celles, vale, el front sua i les celles eviten que aquesta suor entri als ulls... Vinga algú que m'expliqui quina és la funció dels pèls a les aixelles... un... dos.... CAP! cap ni una, senyores i senyors! És un invent de la senyora naturalesa per tocar els pebrots. Ja me la veig allà veient-me al bany, fent-me la cera i rient, serà mala pècora! perquè amb pèls a les aixelles, sues més i fas més pudor, punt i final. I No hi han discusions.

Un altre punt interesant són els pèls a les cames, home, la veritat és que són els menys asquerosos, i inclús a l'hivern actuen com per donar calor, no? jajaja que va, nois, és una excusa que tenim les dones per depilar-nos, perquè fa pal! perquè si fa fred, fa fred, portis pèls a les cames o no.

Arribant al punt interessant, són els pèls de les parts genitals. Dividides en dos subgrups: femenins i masculins.

Els masculins, no ens enganyem, un la fan més petita. Depileu-vos vosaltres també!! 

I el femení, em podria esplaiar explicant les incomoditats quan estàs en plena menstruació, però els detalls serien desagradables i més coneixent-me... 

Així que... ccontinuarem depilant-nos, no sé amb quin objectiu concret.... per si un cas, jo vaig fent guardiola pel "làser"

salutacions de divendres i bon cap de setmana.