dimarts, 17 de març del 2009

El límit

El límit... Tot té un límit.. però on està el límit de les coses? qui la imposa? estic a casa tranquilament i observo un flame en una página d'internet de la que sóc habitual... Comença una discusió, que en un principi hauria de ser quelcom inclús divertit, per intercanviar opinions, per apendre noves perspectives.. algo que, sincerament, com a persona curiosa que sóc, m'entusiasma... Pero la cosa declina a un punt que fa posar dels nervis, perquè? perquè no tenim uns límits de respecte establerts. 

Diuen que la llibertat d'un, acaba on comença la del altre... Jo el que dic és que hi ha massa capsigrany maleducat, massa gent els pares dels cuals, a diferència dels meus (gràcies al cel en dono a diari) els va faltar temps per ensenyar-los aixó que ara en ensenyament en diuen "ciutadania"

Vivim en un món, en una societat, que val més el sobreviure que el conviure... I crec que aixó és una de les coses que més mal ens fan a les persones, doncs és aquest el valor que ens diferencia de la resta d'animals.

Reflexionar amb un mateix i actuar en tots els aspectes de la nostra vida tal com ens agradaria que actuessin amb nosaltres, ens faria ser una mica millors persones i ens permetria gaudir de certs aspectes que a vegades tenim massa oblidats...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada